Avui toca el següent llibre.
- Autor: Kristen Ghodsee
- Editorial: Capitan Swing
- Any: 2019
Sinopsis: #
Esta es una investigación que explora enérgica y profundamente por qué el capitalismo es malo para las mujeres y cómo, cuando se desarrolla correctamente, el socialismo conduce a la independencia económica, a mejores condiciones laborales, a un mejor equilibrio entre el trabajo y la vida y, sí, a un mejor sexo.
En un artículo de opinión ingenioso e irreverente que se volvió viral, Kristen Ghodsee argumentó que las mujeres tenían mejor sexo bajo el socialismo. La respuesta fue tremenda: expresó claramente algo que muchas mujeres habían sentido durante años: el problema está en el capitalismo, no en nosotras.
Ghodsee, aclamada etnógrafa y profesora de Estudios de Rusia y Europa del Este, ha pasado años estudiando qué sucedió con las mujeres en países que pasaron del socialismo de Estado al capitalismo, y sostiene que este último perjudica de manera desproporcionada a las mujeres y por ello debemos aprender del pasado, rechazando lo malo y rescatando lo bueno de las ideas socialistas, y así mejorar nuestras vidas.
Las mujeres están alzando su voz como nunca antes, desde el aumento en el número de ellas que se postulan para cargos públicos hasta las marchas masivas o la ya constante protesta pública contra el acoso sexual. Cada vez está más claro para las mujeres que el capitalismo no funciona para ellas.
Opinió: #
Després de llegir aquest llibre, la primera sensació amb la qual et quedes, i que m’ha passat des de les primeres paraules, és que ni el comunisme / socialisme és tan dolent ni el capitalisme és tan bo si ho fem des de una visió femenina.
Com més vas avançant en la lectura, més t’adones, que en alguns moments del s. XX, els països occidentals (capitalistes) estaven més endarrerint en temes socials i anaven a remolc dels països comunistes.
En el llibre pots veure molts exemples, jo et posaré 2, i que et faran reflexionar respecte a les diferencies entre els països capitalistes i comunistes o millor dit, socialistes.
El llançament del primer satèl·lit artificial, l’sputnik, va suposar un xoc a tot occident, no van entendre com l’URSS, que era l’infern a la terra, podia haver aconseguit aquesta fita.
L’explicació era molt senzilla, mentre en els països occidentals, només la meitat de la població, era treballadora i l’altra meitat es quedava a casa fent les tasques de la llar i cuidant als fills, els països comunistes, l’URSS (màxim exponent d’aquesta idea), tota la població (homes i dones) treballaven conjuntament. Això s’aconseguia formant a totes les persones i les millors, sense distinció de sexe, arribaven als llocs més alts (no a tots, això cal puntualitzar) i amb aquesta ideia, varen aconseguir grans fites, primer home a l’espai, primera dona a l’espai.
Això va motiva, que als EUA i a la resta de països occidentals, s’aprovessin diverses lleis per afavorir que les dones poguessin rebre formació universitària i opta a llocs de feina segons la seva formació i aconseguir que tot aquest potencial, que abans havia estat menyspreat, sumes.
Un altre exemple és l’entrevista que li fa l’escriptora a una dona que es va criar i viure a la Txecoslovàquia comunista on explica el seu dia a dia amb la seva filla i el seu marit:
Després de la meva generosa baixa per maternitat de vuit mesos, vaig haver de reincorporar-me al meu treball. Cada matí havia de despertar a la nostra petita a les 05:30, perquè la guarderia (pública) obria a les 6 del matí. Trigàvem quinze minuts en tramvia. A 06:30 arribava al meu treball. El meu marit sortia a les 14:00 amb el que podia anar a buscar a la nostra filla, fer la compra, preparar el sopar i quan jo arribada, al voltant de les 17:00, i no gaire més tard posàvem a dormir a la nostra filla, perquè l’endemà era la mateixa rutina, amb el consegüent cansament del meu marit i jo i la consegüent disminució de sexe entre nosaltres. 😂
Aquesta crítica va deixar descol·locada a l’escriptori, perquè cap dona de qualsevol país occidental fins fa ben poc, podia gaudir d’una cosa igual.
Aquests son 2 exemples que pots trobar i que et van fer adonant que els primers passos per a fer igualitària la societat, es van dur a terme en els països comunistes / socialista, repeteixo, amb molts matisos.
És molt possible que molta gent, tant homes com dones, diguin que això en un estat capitalista és impossible i que aquestes idees són diabòliques (comunisme = diable), però quan els hi dius que Suècia, Dinamarca, Noruega des de far més de 50 anys estan duent a terme aquestes polítiques, però amb versions millorades, et fa reflexionar perquè a la resta de països occidentals, no s’han implementat aquestes millores.
Perquè Suècia, Noruega i Dinamarca, comunistes que es diguin no són. 🤔
Al meu entendre, és un llibre recomanat per a adonar-nos, que algunes coses que donem per suposades, ja es feien molt abans en els països comunistes / socialistes.
La conclusió que treus després d’aquesta lectura, es que el capitalisme tal com esta implementat actualmente és el pitjor sistema politic per a les dones.
Que ningú s’espanti amb aquesta afirmació, a vegades, el comunisme o el socialisme, no és ni millor ni pitjor. Te coses bones, i coses dolentes. Com tot a la vida.