Anar al contingut

Yo, Julia

·385 paraules·2 mins
Novel·la Històric

Avui toca el següent llibre.

Sinopsis:
#

192 d. C. Varios hombres luchan por un imperio, pero Julia, hija de reyes, madre de césares y esposa de emperador, piensa en algo más ambicioso: una dinastía. Roma está bajo el control de Cómodo, un emperador loco. El Senado se conjura para terminar con el tirano y los gobernadores militares más poderosos podrían dar un golpe de Estado: Albino en Britania, Severo en el Danubio o Nigro en Siria. Cómodo retiene a sus esposas para evitar su rebelión y Julia, la mujer de Severo, se convierte así en rehén.

De pronto, Roma arde. Un incendio asola la ciudad. ¿Es un desastre o una oportunidad? Cinco hombres se disponen a luchar a muerte por el poder. Creen que la partida está a punto de empezar. Pero para Julia la partida ya ha empezado. Sabe que solo una mujer puede forjar una dinastía.

Opinió:
#

Ja hem acabat aquest primer llibre del nostre volgut Santiago Posteguillo, que tracta sobre Julia Domna i el seu espòs, l’emperador Septimio Severo.

Ens parla de la increïble visió que va tenir Julia per a aconseguir tots els objectius que s’havia proposat i de com, treballant moltes vegades en l’ombra, va ser una peça fonamental perquè el seu espòs aconseguís i consolidés el poder com a emperador de Roma.

Sé que en tots els llibres de Santiago dic el mateix: que són impressionants, però és que és així.

Per com explica, amb tot luxe de detalls, la vida, les relacions i les lluites de Roma, i no unicament dels poderosos, sinó de tots: soldats, esclaus i gent normal. Tots els que, amb la seva suor i sang, aporten el seu gra de sorra per a fer que Roma arribés a ser el centre del món.

Si vols passar una bona estona llegint història barrejada amb una mica de ficció per a donar-li continuïtat, aquest és el teu llibre.

A més, la novel·la convida a reflexionar sobre el paper d’aquelles persones que, encara que no apareixen en primer pla en els llibres d’història, van ser fonamentals per a canviar el rumb dels esdeveniments. I, almenys després de llegir aquesta història, tinc la sensació que Julia Domna és una d’elles.